Un ramat pastura aquests dies a la Casa del Molí. Comença el mes de maig amb el dia del treballador. Tot i ser dia festiu hi ha molta gent que aquest dia també li toca treballar. És el cas del Joan, un pastor de tota la vida de Pontons que té un ramat mixte de cabres i ovelles. El seu ramat volta els 300 caps de bestiar i durant quinze dies la meitat d’aquest pasturarà a la nostra vall.
Aquí l’herba surt amb força des de fa un mes amb l’arribada de la primavera. Tot i que al germinar és d’agrair el canvi del color hivernal al color verd primaveral, amb el pas dels dies l’herba alta s’apodera dels camps dificultant l’accés i deixant pas al desencís dels camps abandonats.
Hem parlat amb en Joan i ens explica que ja és l’últim pastor que queda a la rodalia. La gent no s’hi vol dedicar perquè és un ofici massa esclau. Entre moltes raons, les ovelles necessiten sortir cada dia i costa guanyar-se la vida amb la pastura. La xerrada ha estat interessant i volem compartir-la amb els nostres lectors i, potser, futurs hostes.
En Joan és un home que va acompanyat dels seus dos gossos d’atura. Són les seves eines de treball, doncs ens diu que sense aquest parell de fidels amics el ramat no li faria pas cas. La Canela i el seu fill de vuit mesos, en Pardo, sembla que fan un bon tàndem.
També ens diu que aquesta època de l’any és una mica traidora pel ramat. A la zona creix un tipus d’arbust que s’anomena “redó” o “rodó” i que conté una substància que literalment emborratxa el bestiar si n’abusen. En Joan recorda haver vist més d’una vegada com es desplomàven a terra, fins i tot n’hi ha hagut que malhauradament no han pogut tornar en sí. Curiosament aquest arbust és inoquu per elles a l’estiu.
Pel que fa a depredadors, no en queden pràcticament. Les guineus no s’atreveixen amb el ramat i només cal patir pels gossos abandonats famolencs. El ramat es guarda durant la nit en un tancat que hi ha al fons de la vall i queda custodiat per la Canela i en Pardo. En Joan diu que tant les cabres com les ovelles són molt bones atletes i salten amb facilitat qualsevol obstacle així que s’ha de revisar el vallat de tant en tant.
Ens fixem que hi ha moltes cabres i xais joves i li preguntem a en Joan si és època de cria. Anem equivocats. Com que són animals domèstics que sempre tenen les necessitats bàsiques cobertes no fa falta que adaptin el seu cicle de reproducció en funció de les estacions. Això és també una sort per en Joan doncs ell treu rendiment del seu ramat alimentant les nostres boques. Podem assegurar que la carn que comprareu a Pontons no us deixarà indiferents. De fet, degustar aquesta carn de pastura fent una barbacoa a la Casa del Molí és un pla excel·lent per gaudir amb la família o amics.
Des d’aquest humil blog de la Casa del Molí, ens agradaria reivindicar aquest ofici que aporta molts beneficis intangibles a la societat. Els nostres boscos i camps estan sans per allà on passa el ramat. No només es mengen l’herba disminuint el risc de grans incendis i el dany de riuades sinó que a més feritilitzen la terra. És per això que demanem que s’incentivi aquest ofici, fet des d’un punt de vista tradicional com en Joan, deixant de banda la ramaderia intensiva.
Aprofitant que un ramat pastura aquests dies a la Casa de Molí, us animem a que vingueu a veure’l. Segurament si li féu companyia una estona a en Joan podreu aprendre moltes més coses de les que aquí us hem explicat.
I si ja no hi sou a temps no patiu que el tornarem a tenir aquí el mes de juliol. Fins aviat!
