L’entorn de la Casa del Molí
Malgrat estar en un entorn relativament proper a zones urbanes com l’àrea metropolitana de Barcelona, La Casa del Molí es troba en un entorn natural privilegiat, amb els límits de la finca colindants amb dos espais naturals protegits per la Generalitat de Catalunya: l’Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar al sud-oest i l’Espai Natural Protegit de les Capçaleres del Foix al nord-est.
El visitant hi trobarà doncs un recer de tranquil·litat, en conjunció amb una fauna i flora singulars. Ens trobem fora de la plana estricta del Penedès, emminentment agrícola, i al bell mig de la serralada pre-litoral. La riera de Pontons discorre per la vall vorejant la Casa del Molí pel seu costat est. És aquesta riera, afluent del riu Foix, que atreu un bon nombre d’animals:
Davant de la Casa del Molí sol fer el niu una ànega pels volts del mes de maig i amb una mica de sort es pot veure la família navegant durant la calma matutina o vespertina. La vora del riu també és l’hàbitat del vidriol, un llangardaix sense potes completament inofensiu que busca els llocs humits. Els senglars també baixen sovint a finals d’estiu a beure aigua durant la nit però és comú sentir la fressa que fan al remoure el terra fangós en busca d’arrels, cucs, etc. Més silenciós i atent s’ha de ser per creuar-se amb un cabirol. Tot i així se’n poden veure alguns i fins i tot un dels nostres hostes s’ha endut un bon record a casa en forma de banya. La guineu també apareix de tant en tant a vigilar que qualsevol descuit amb les nostres gallines li pugui solucionar el sopar. De més amunt els ha vingut l’amenaça a les nostres gallines, ja que una parella de xoriguers viuen a les Roques de Sant Salvador i el xoriguer novell, en deixar el niu, va intentar estrenar-se amb la Queca, la nostra gallina gris.
Pel que fa a altres animals més petits també és possible veure teixons, gripaus, granotes, escarabats rinoceront, papallones reina zebrada, arna zygaena, todons o coloms salvatges.
I com animals de pas, tenim la sort que a la vall baixa unes quantes vegades a l’any el ramat de l’últim pastor de la zona, en Joan. En aquesta entrada del blog podeu conèixer més els seus hàbits i curiositats. També hi ha una colònia de ruscs d’abelles per fer mel que polinitzen les plantes de la vall.
Pel que fa a la flora, trobem principalment bosc de fulla perenne amb el pi i l’alzina carrasca. També apareixen de tant en tant els roures, freixes i a les zones vora del riu alguns plataners i oms. El bosc és dens i molts arbres tenen trepadores al llarg del tronc en les zones humides. Destaca l’arínjol, que és una heura trepadora que reconeixereu per les seves espines afilades. A la zona podeu trobar dos tipus de fruits silvestres. El més fácil de trobar són les mores, que es poden recollir a primers de setembre. Més difícil però no impossible és trobar-se amb un arboç i recollir-ne cireretes de pastor, cap al novembre-desembre.
Pel que fa al patrimoni històric, també hi ha unes quantes joies. La primera la trobareu al mateix lloc on us esteu allotjant. La Casa del Molí és precisament l’antic molí de la vall, on es molia el gra per fer farina i es serrava la fusta per fer les masies de la zona. A pocs minuts caminant des de la casa podeu admirar també una barraca de pedra seca perfectament conservada. Cal destacar també les ermites de Sant Joan de la Muntanya i de Sant Salvador de la Balma flanquegen a banda i banda de la riera, situades a dalt de la carena. Són dues excursions molt recomanables.
Per una banda, l’Ermita de Sant Joan (1075dC) la podem anar avistant en diversos punts al llarg de tot el camí de pujada, uns 230 metres de desnivell des de la Casa del Molí. Tot i que l’interior està tancat, val molt la pena osbervar de prop la seva bellesa i aturar-se al mirador per guaitar fins a Montserrat i cap a la plana del Penedès.
D’altra banda, l’ermita de Sant Salvador de la Balma no és visible fins que no s’hi és pràcticament devant. És recomanable apropar-s’hi en cotxe i caminar planejant per dins el bosc. És molt atípica, com una torre construïda a l’encaix de la balma. Aquesta sí que té accés lliure tot i que es troba en estat d’abandonament.
Foix és el nom del principal riu del Penedès i també del Santuari dedicat a la Mare de Déu de Foix. Es troba al terme municipal de Torrelles de Foix, a la vall contígua a la de la riera de Pontons. Tot i que s’hi pot arribar des de la Casa del Molí caminant i el trajecte s’ho val, us portaria ben bé 2h llargues arribar-hi. Si teniu poc temps o simplement no voleu caminar tant el millor és anar-hi en cotxe, només a uns 20 minuts de la Casa del Molí. El matí del primer diumenge de cada mes està obert per visitar-la interiorment. Les vistes aquí també són espectaculars i podeu veure des del mar fins a Montserrat i el Montseny.
Els pèlags de Foix és un bon lloc on refrescar-se a l’estiu en qualsevol de les olles on corre l’aigua clara i fresca. També el parc de les Dous és un lloc on gaudir de l’aigua de la riera de Pontons, amb algun salt d’aigua i un parc de riera ben planer per fer passejades a l’ombra.
Tot i que una mica més lluny, a uns 25 minuts en cotxe, com a visita cultural destacada us recomanem acostar-vos al monestir cistercenc de Santes creus. Aquest conforma la ruta del Cister, juntament amb el monestir de Poblet i el de Vallbona de les Monges.
La capital del vi, Vilafranca, es mereix una visita també. A part del seu patrimoni arquitectònic destaquen els aspectes mes folclòrics i tradicionals. La fira del Gall al desembre, el maridatge entre el vi i la música jazz al festival Vijazz de primers de juliol i sobretot la Festa Major a finals d’Agost, amb la tronada, els cercaviles, correfocs i espectacles castellers de primera línia.
I per acabar, no deixeu de provar el suc de la nostra terra. Els vins i caves són com l’aigua al Penedès i trobareu vàries bodegues i caves interessants. Les més properes i interessants són Parés-Baltà, Colet i Mas Bertran.
